Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Benvolio

 Del que ton cor pateix.

Romeu

Ve't aquí un dany que l'amistat sofreix.
Pesen sobre mon pit les penes meves,
i ara s'augmenten amb les penes teves;
eix amor que em demostres fa més greu
i afegeix afliccions al patir meu,
L'amor és fum que brolla del sospir;
net d'eix fum, és el foc que es veu lluir
en els ulls dels amants; i en ser vexat,
les llàgrimes amants en fan un mar.
Què és més? Una discreta bogeria,
un amarg asfixiant i un dolç que exalta.
Adéu, cosí.

Benvolio

 Vejam: me'n vaig també;
mes si em deixes així no et portes bé.

Romeu

Ta, ta! Jo m'he perdut a mi mateix;
jo aquí no hi só, ni aquest és pas Romeu,
que es troba ben segur en altra banda.

Benvolio

Digue'm seriosament qui és la que estimes.

Romeu

Com! Vols que plori tot parlant-te?

Benvolio

 Plora,
si vols; mes, enc que trist, digue'm qui és.

Romeu

Demana-li a un malalt ple de tristesa,
que faci testament. Oh! prec duríssim