per qui està tan malalt. Doncs amb tristesa
sapigueu, mon cosí, que amo una dona.
Ja hi feia a prop veient-te enamorat.
Bon tirador! I és, endemés, formosa.
Un bell blanc, bell cosí, s'ateny de pressa.
Has marrat el fitó; no es deixa atènyer
pels trets d'Amor. Té de Diana el seny;
i armada per a honesta, a tota prova,
viu sens témer d'Amor l'arc infantívol.
Refusa el setge de galants paraules,
tant com dels ulls els atrevits encontres,
i a l'or, que tomba sants, no obre la falda:
oh! que és rica en beutat! pobra només,
enc que, quan mori, bell no en serà res.
Llavors és que ha fet vot de viure honesta.
L'ha fet, i eixa reserva és ben funesta;
car lo Bell, mort de fam per son rigor,
treu del pervindre ja la formosor.
Massa és bella i prudent per conseguir
guanyar el cel desesperant-me a mi!
I jo visc, per eix vot, com qui ja és mort,
i sols viu per contar-te sa dissort.
Oblida't, creu-me, de pensar en ella.
