Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

val massa sa beutat per fruir d'ella;
com entre corbs un colom blanc, talment
entre eixes dames ella es fa present.
Quan cessi el ball, m'hi acostaré uns instants
i eixa mà rebrà sort tocant ses mans.
He amat fins ara? no, ma vista ho jura,
car fins ara no he vist la beutat pura.

Tibald

   Un Montagut és per sa veu eix home:
porta'm l'espasa, noi: —Com és que goses
entrar aquí, covard, cobert de cara
per a fer befa de la nostra festa?
Ací mateix, per mon llinatge honrat,
et mataria sens que fos pecat.

Capulet

   Què hi ha, nebot, que crides tant? Què hi ha?

Tibald

   És, oncle, un Montagut, és un vilà,
que ha vingut com espia, així, abscondit,
escarnint nostre ball d'aquesta nit.

Capulet

   Es Romeu?

Tibald

    Sí; és el vilà Romeu.

Capulet

   Assossega't, nebot; deixa'l en pau,
car es comporta com un gentilhome;
i en veritat, és vana d'ell, Verona,
com d'un jove de seny i galant tracte:
per tot l'or de la vila, no voldria
que ningú l'ofengués a casa meva:
per tant, sigues pacient; deixa'l de banda.
Eixa és ma voluntat: si la respectes,
pren un aire gentil, i deixa els gestos
que no s'escauen en un jorn de festa.