Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/53

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Romeu

    Doncs et prenc al mot.
digue'm «amor», i en rebré nou baptisme;
d'ací endavant, mai més seré Romeu.

Julieta

   Quin home ts tu, que entaforat en l'ombra
sorprens mos pensaments?

Romeu

    No sé com dir-te
qui sóc, si és que algun nom he de donar-me:
mon nom, santa adorada, és avorrible
per tu, car és d'un enemic dels teus.
Si jo el dugués escrit, l'esqueixaria.

Julieta

   No han begut mos oïts ni cent paraulles
d'aqueixa llengua, i ja en conec el so.
No ets Romeu Montagut?

Romeu

    Ni l'un ni l'altre,
si et desplau qualsevol, formosa santa.

Julieta

   Digue'm com ets ací i per què hi vingueres?
els murs de l'hort són alts i prou difícils;
i si penses qui ets, has de trobar-te
la mort aquí, si algú dels meus t'hi troba.

Romeu

   Amb les ales d'amor passí eixes tanques,
car a amor no el deturen murs de pedra:
ço que pot fer l'amor, l'amor ho afronta,
i, per tant, de què em trobin poc me curo.

Julieta

   Si et veuen, ben segur que1 han de matar-te.