Vés al contingut

Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Romeu

   Que és cas! hi ha més perill en els ulls teus,
que en vint espases seves. Sols que em miris
dolçament, ja no temo sa envestida.

Julieta

   Per res del món voldria que et veiessin.

Romeu

   M'embolcalla la nit perquè no em vegin;
i si no has d'estimar-me, que m'hi trobin:
val més que l'odi seu m'escurci el viure,
que prorrogar la mort si amor em negues.

Julieta

   Qui t'ha guiat per arribâ ací dintre?

Romeu

   Amor, que a preguntar primê em va empènyer;
ell em donà consell: jo a ell ma vista.
No só pilot, mes ni que enllà et trobessis
de l'ampla riba de la mar llunyana,
per tal tresor ben bé m'hi arriscaria.

Julieta

   Sort que el vel de la nit cobreix mon rostre;
altrament, em veries galta encesa
pel que he parlat i tu escoltat suara.
Voldria, en bona fe, servar les formes,
i, en bona fe, negar tot ço que deia;
mes, adéu compliments! És que m'estimes?
Sé que em diràs que sí, i que jo he de creure't
sots ta paraula; però, si ho juressis,
creuré que no ets sincer: car dels perjuris
dels amants, diuen que se'n burla Jove.
O! bon Romeu, si de debò m'estimes,
digue-ho sincerament: i si et pensessis
que m'he deixat guanyar massa de pressa,
faré gestos esquius, seré difícil,
i tu em festejaràs; però aleshores,
no seré teva. En veritat, confesso,