I així, tan desitjós, pretens deixar-me?
Mes, quin desig aquesta nit pots tindre?
Canviar juraments de l'amor nostre.
El meu t'he dit abans que el demanessis.
Així em trobés, però, abans de donar-te'l.
Vols retirar-lo? i per a què, amor meva?
Per a donar-te'l altre cop, sóc franca.
Cert és que tinc ja tot el que desitjo:
el meu bon cor és, com la mar, sens límits;
mon amor, tan pregon: com més te'n dono,
més en tinc: són dues coses infinites.
Sento soroll a dins; adéu mon àngel. —
(La dida crida de dins)
Dida, ja vinc! —Bon Montagut, estima'm.
Espera't un moment: tornaré a vindre.
(S'aparta de la finestra)
O nit, nit beneïda! Força temo
que essent cosa de nit, tot sigui un somni,
massa dolç i enciser perquè jo el cregui.
(Ix de nou Julieta a la finestra)
Dos mots, Romeu, i bona nit, per últim.
Si és que ta llei d'amor és honorable,
i ha entrat el matrimoni en tos propòsits,
demà al matí fes que algun mot m'arribi,
per un enviat meu que anirà a veure't,
