Vés al contingut

Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sobre l'hora i el lloc on hem d'unir-nos;
i als tens peus posaré ma sort sencera,
i al fi del món et seguirá ta esposa.
(La dida, dins: Senyoreta!)
Ja vinc, ja vinc! —Mes si altra cosa penses,
et prego...

Dida (Dins)

 Senyoreta!

Julieta

 Ja vaig, dida: —

que m'abandonis, i amb ma pena em deixis.
Demà t'enviaré....

Romeu

 Hi posaré l'ànima!

Julieta

 Mil cops molt bona nit. (Es retira)

Romeu

 L'amor se'n va a l'amor, amb l'alegria

del noi que tanca els llibres que estudia;
però l'amor deixa l'amor, i plora
com noi en ser d'anar a estudi l'hora.
(Anant-se'n. — Reapareix Julieta a la finestra)

Julieta

 Pst, pst, Romeu! — O si tingués la veu.

del falconer, perquè el ocell tornés!
Rogalla, la presó: no es pot cridar;
si no, ja hauria rebentat la cova
on l'Eco jeu, i fins sa llengua d'aire
li hauria en rogallat més que la meva,
fent-li cridar el nom de mon Romeu.

Romeu (Atansant-se)

 Dius de l'ànima sento que ella em crida:

que argentina és de nit la veu amada,
dolça a l'oït com la més dolça musica!