Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/73

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Romeu

   Encomana'm a ta senyoreta.

Dida

   Sí, mil cops sí. — Peret?

Peret

   A l'instant.

Dida

   Vés davant, i espaiet. (Ixen)


ESCENA V. — Jardí de Capulet



Julieta

   Les nou tocaven quan eixí la dida,
prometent retornar passat mitja hora.
Qui sap si és que ella no ha pogut trobar-lo;
mes no, no és per això: és que coixeja!
i els correus de l'amor haurien d'ésser
els pensaments, més ràpids de vegades
que els raigs del sol, quan amb son flam allunyen
les ombres més enllà dels cims boirosos.
Coloms de ploma lleu l'amor transporten,
i és per això que Cupidó té ales,
més ràpides que el vent. El sol ja arriba
al punt més alt de sa diària cursa,
i de les nou ja van tres llargues hores;
i ella encar no ha vingut. Si tingués ànsies
d'amor, i sang de joventut ardent,
ja hauria dut, lleugera com pilota,
a qui m'encisa, les paraules meves,
i les seves per mi:
els vells, però, ja semblen cosa morta;
feixucs i pàl·lids com el plom, ni es mouen...
però, o Déu! ja és aquí! (Entra la Dida)