Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/75

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


les cames, però, ningú les té millors; i si es diu de la mà i del peu i de la figura, encara que no tenen res que dir, tampoc admeten comparança: no és pas la pròpia flor de la cortesia; però, t'ho asseguro, és gentil com un anyell. Fes ta via, minyoneta: serveix a Déu. — I bé, és que ja haveu dinat a casa?

Julieta

   No, i no; mes tot això ja m'ho sabia.
Què t'ha dit de casar-nos? Què li'n sembla?

Dida

   Déu meu, quin mal de cap! El cap se m'obre,
i em bat com si em caigués i es fes vint trossos!
I aquest costat d'espatlla!... Ai, l'espatlla! —
No tens cor d'enviar-me per la vila,
a guanyar-me la mort amb tant remoure'm.

Julieta

   En bona fe que ho sento que sofreixis;
mes què ha dit mon amor?, conta-m'ho, dida.

Dida

   Diu ton amor, com tot un gentilhome,
molt amable, cortés,... — On és ta mare?

Julieta

   Que on és la mevai mare? On vols que siga?
a dins! Tens el parlar de despropòsits!
«Diu ton amor, com tot un gentilhome, —
on és ta mare?»

Dida

    Aideu-me, Verge santa!
Cremes tant? Està bé: vés encenent-te;
és eix el bàlsam per al meu mal d'ossos?
Endavant, tu et faràs els teus encàrrecs.

Julieta

   Quins embolics! — Vejam: què diu Romeu?