Podràs anar avui a confessar-te?
Sí que podré.
Doncs vés-te'n a la cel·la
de Fra Llorenç, sens que t'hi torbis massa;
trobaràs un marit que et farà esposa:
la sang ja a les galtones se te'n puja,
que es faran d'escarlata amb altres noves.
Vés a l'església; jo pendré la via
de trobar una escala, per on pugi
l'amor teu fins al niu en ser nit closa.
Jo só el bastaix per ton desig; després,
en ser de nit, tu en portaràs el pes.
Anem's-en:jo a dinar; tu a ton Romeu.
Corro a ma joia! — Bona dida, adéu.
Entren Fra Llorenç i Romeu
Somrigui el cel sobre aquest acte sant,
perquè mai amb tristesa se'ns retregui.
Amén, amén! Però que vinguin penes
tant com n'hi hagi, no em valdran la joia
que em dóna un sol minut de contemplar-la
Les mans junteu-nos amb els mots del ritus,
i ja podrà la mort, devoradora
de l'amor, fer després tot ço que gosi, —
per mi ja és prou que pugui dir-li meva.
