Goig violent en violència acaba,
i mor en son triomf ; com foc i pólvora,
que, en besar-se, es consumen: ens allunya
la mel més dolça amb sa dolçor mateixa,
i l'apetit es va perdent gustant-la:
modera doncs, l'amor; sols així dura;
i de pressa, o amb pausa cl fi li arriba. —
Ací tenim la dama: — un peu més àgil
mai gastarà les perdurables lloses:
l'enamorat pot cavalcar, sens caure,
damunt del tènue fil de terenyina
que a l'aire capriciós d'estiu vogueja;
tan lleu és sa il·lusió.
Tingueu, pare confés, molt bones tardes.
Romeu, pels dos, t'ho remerciï, filla.
També el saludo, a ell, car d'altre mode
foren massa mercès.
O, ma Julieta!
si és la mesura de ta joia el ple,
com ho és la meva, i si el teu ingeni,
més que el meu, pot pintar-la, encisa eix aire
amb la música rica de ta llengua,
i pinta la ventura somniada
que un i altre rebem d'aquest encontre.
Rica de fets més que de mots, la pensa,
s'envaneix en l'essència i no en pinitures.
