Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/88

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Príncep

    Per tal delicte,
el desterrem, de la ciutat des d'ara:
el curs dels vostres odis també em toca,
i corre la sang meva amb vostres lluites;
mes jo us imposaré tan greus penyores,
que a tots vos faré doldre de ma pèrdua:
seré sord al pledeig i a les excuses;
ni plors ni precs recaptaran les faites:
dones no n'useu. Ixqui Romeu de pressa,
o altrament, si és trobat, perdrà la vida.
Plegueu el mort: ja sap ma llei Verona:
mata el perdó, si els matadors perdona.

(Ixen)




ESCENA II. — Jardí de Capulet


Entra Julieta



Julieta

   Corsers de peus de foc, galopeu ràpids
vers el palau de Febus : si en la cursa
vos menés Faetó, prompte seríeu
fuetejats vers occident, i prompte
planaria per tot l'ombra nocturna.
Estén arreu els cortinatges foscos,
nit vessanta d'amor, perquè s'acluquin
els ulls curiosos i Romeu arribi
ignorat de tothom fins a mos braços.
Per al ritus d'amor bé prou que hi veuen
en sa pròpia beutat els que s'estimen;
i la nit se li escau, si amor és cego.
Vina, agradosa nit, dama senzilla
només coberta amb negres vels, i ensenya'm
de perdre un joc guanyat, quan els que el juguen
són dos verges amors sense cap màcula;
sobreïx la pura sang que em bat el rostre
amb ton negre mantell, fins que esdevingui
audaciós l'amor, que és tímid ara,
i en l'amor vertader trobi modèstia.
Vina, Romeu, tu que, de nit, ets dia!