Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/89

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

car sobre l'ala de la nit has d'ésser
blanc, més que en l'ala d'algun corb neu nova.
acosta't, gentil nit; vina amorosa;
porta'm el meu Romeu ; i quan es mori,
pren-lo i fes-ne bocinets d'esteles,
i el cel esdevindrà de tan bell rostre,
que de la nit es prendarà la terra,
i el sol encegador perdrà son culte.
D'un amor he comprada la vivenda,
mes, ai de mi! no el posseesc encara;
i encar que só adquirida, no só presa.
Tan tediós el jorn d'avui se'm torna,
com ho és la vetlla d'una festa grossa
per l'infant impacient que té nou trajo
per estrenar, i encara no pot dur-lo. —
Mes, o bon Déu!, ja veig que ve ma dida,
portadora de noves: tota llengua,
com parli de Romeu, anomenant-lo,
ja parla amb eloqüència sobirana.


Entra la Dida amb un feixet de cordes


Què em contes, dida? Què és això? les cordes
que Romeu comanà?

Dida

    Sí, sí, les cordes.

(Les tira a terra)
Julieta

   Per què et torces les mans? Déu meu, què passa?

Dida

   És mort, és mort, és mort! Oh, dia negre!
som perdudes, Julieta, som perdudes.
Ha fugit, l'han matat, és mort! quin dia!

Julieta

   El cel pot ser cruel?