Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Dida

    Romeu pot ser-ho,
si al cel no li és permès: Romeu, Romeu!
Qui mai s'ho hauria imaginat? — Romeu!

Julieta

   Quin redimoni ets, que així em turmentes?
Eixa tortura sols d'infern és pròpia.
Romeu s'és donat mort? Amb «sí» que digues,
hi haurà més de verí en eixa paraula
que en els ulls assassins del basilisc.
Si l'han mort, digues «sí» ; si no, «no» : digue-ho;
i així ben curt sabré mon bé o mon mal.

Dida

   Li he vist el trep, l'he vist amb mos ulls propis;
tot ell agrumollat, pàl·lid com cendra.

Julieta

   Romp-te, cor meu, ja trossejat! desfes-te!
torna a la terra, terra vil; que ens tanqui
a tu i Romeu una pesanta caixa.

Dida

   O Tibald, l'amic meu que més volia!
Que hagi viscut per contemplar tos restes!

Julieta

   Quin regolfâ és aquest que tant m'assota?
Tibald és mort, i mort també Romeu?
mon bon cosí, i el meu espòs que adoro?
si ells ja no hi són, qui és doncs que viu encara?

Dida

   Tibald és mort, i és desterrat Romeu;
Romeu és qui l'ha mort ; per'xò ell desterren.