O cor de serp, oculta en florit rostre!
Ha tingut cap dragó tan bella cova?
Tirà enciser! angelical dimoni!
Corder lladre de llops! substància infecta
d'aspecte divinal! Que la perfídia
visqui en tan bell palau!
No hi ha honradesa
en cap home, ni fe, ni confiança;
tots són falsos, perjurs, dolents, hipòcrites. -
Aquests disgustos i els dolors m'acaben.
Vergonya per Romeu!
Nafri's ta llengua
per tal desig! no és nat per vergonyes:
la vergonya en son front no s'hi sap seure;
car es tron on l'honor pot coronar-se
com sol monarca de la terra tota.
Oh! que bèstia he sigut en fer-li càrrecs!
Diràs bé de qui ha mort el teu cosí?
Diré mal d'ell que és mon marit? Ai pobre,
ai pobre marit meu! on hi haurà llengua
que endolceixi ton nom, si jo, ta esposa
de fa tres hores, ja el llançava a terra? —
Mes com va ser que a mon cosí el matessis?
perquè t'hauria mort aquest, sens dubte:
torneu's-en, folles llàgrimes, torneu's-en
a vostra font nativa; aquestes gotes,
que com tribut a la dolor corrien
per error, són ofertes a mon gaudi.
Viu l'espòs, que Tibald matar volia;
mor Tibald, que a l'espòs volia batre;
tot això és un consol; doncs, per què ploro?
Mes, pitjor que eixa mort, un mot digueres
que em mata: bé he tractat de no pensar-hi;
