Vés al contingut

Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Dida

   També es rebolca
per terra, i quan no plora és que sospira.
Aixequeu's, aixequeu's, si sou un home:
per amor de Julieta alceu's de terra;
per què heu de caure en desesper tan negre?

Romeu

   (S'aixeca.) Dida!

Dida

   Ai, senyor! Bé; la mort tot ho acaba.

Romeu

   Parles de ma Julieta? com es troba?
És que no em creu un homeier d'ofici,
després d'haver tacada la infantesa
de la nostra ventura, amb sang que estima
tan de prop, com la seva sang mateixa?

Dida

   No diu res senyoret, sols plora i plora,
í ara es tomba en son llit, ara s'aixeca,
crida Tibald, crida Romeu després,
i torna a caure al llit.

Romeu

   Com si aquest nom,
eixit d'arma de foc ben dirigida,
l'hagués mort, com la mà d'eix nom infauste
matà en el seu cosí. — Bon frare, digue'm,
en quina mala part d'aquesta còrpora
s'està el meu nom? per arrencâ'l de pressa
del cau odiós. (Es treu la daga)

Fra Llorenç

   Ten-te la mà, detura't:
és que ets un home? si així ho diu ta forma,
tos plors són de femella; i en tos actes,
s'hi veu la fúria irracional de bèstia:
una dona, abscondida en semblant d'home!