També es rebolca
per terra, i quan no plora és que sospira.
Aixequeu's, aixequeu's, si sou un home:
per amor de Julieta alceu's de terra;
per què heu de caure en desesper tan negre?
(S'aixeca.) Dida!
Ai, senyor! Bé; la mort tot ho acaba.
Parles de ma Julieta? com es troba?
És que no em creu un homeier d'ofici,
després d'haver tacada la infantesa
de la nostra ventura, amb sang que estima
tan de prop, com la seva sang mateixa?
No diu res senyoret, sols plora i plora,
í ara es tomba en son llit, ara s'aixeca,
crida Tibald, crida Romeu després,
i torna a caure al llit.
Com si aquest nom,
eixit d'arma de foc ben dirigida,
l'hagués mort, com la mà d'eix nom infauste
matà en el seu cosí. — Bon frare, digue'm,
en quina mala part d'aquesta còrpora
s'està el meu nom? per arrencâ'l de pressa
del cau odiós. (Es treu la daga)
Ten-te la mà, detura't:
és que ets un home? si així ho diu ta forma,
tos plors són de femella; i en tos actes,
s'hi veu la fúria irracional de bèstia:
una dona, abscondida en semblant d'home!
