o un ésser monstruós que als dos s'assembla!
Em deixes atordit: per mon sant hàbit
que et feia condició més temperada.
Després que has mort Tibald, vols també occir-te?
i a ta dona també, que per tu alena,
carregant damunt teu damnada còlera?
Ton noble aspecte és sols imatge en cera
que gens conté de la valor d'un home:
ton tendre amor jurat, és sols perjuri!...
Anem, aixeca't, home! Viu Julieta,
per l'amor de la qual fa poc mories;
això és afortunat: volgué matar-te
Tibald i tu l'has mort; també és fortuna
grossa per tu: la llei t'amenaçava
de mort, i declarant-se amiga teva,
s'acontenta amb exili: gran fortuna:
damunt teu hi ha a dojo benaurances,
i la sort es guarneix per seduir-te;
mes tu, com terca mossa mal criada,
a ta sont i a l'amor els fas ganyotes: —
pensa-hi bé, pensa-hi bé, que d'eixa guisa
s'acaba malament. Vés, vés a casa
de ta aimada, segons ja convinguérem;
munta a sa cambra i de consol li siguis:
mes mira eixir-ne ans que la guàrdia es munti,
car llavors no podries anâ a Màntua,
on deuràs viure, fins que arribi l'hora
de dir com sou casats, reconciliar-vos
els que sou enemics, pregar al Príncep
que et perdoni, i cridar-te perquè tornis,
amb cent i cent mil cops més d'alegria
que de pena sents ara per anar-te'n. —
Vés-hi, dida, primer: i a ta senyora,
saludant-la, li dius que doni pressa
perquè tots els de casa es recolleixin,
ço que amb tanta tristesa els serà fàcil:
Romeu et seguirà.
Com restaria,
senyor, tota la nit, oint paraules
de tan de bon consell! el que és ser savi! —
Diré que prest hi aneu a ma senyora.
I que es prepari bé per a renyar-me.
