Em manà que us donés eixa tumbaga:
cuiteu, que ja és molt tard: 'neu-hi de pressa. (Ix)
Com això ricament em reconforta!
Véste'n ja, bona nit; la sort és clara:
o ja ets a fora ans que la guàrdia es munti,
o te'n vas disfressat en trencâ el dia:
a Màntua restaràs; cercaré un home
per innovar-te ben sovint les coses
falagueres per tu que ací esdevinguin:
do'm la mà, que es fa tard; bona nit, vés-te'n.
Si un goig tan gran no em fes sentir sa veu,
em fóra trist eix freturós adéu.
Hores tan greus, mon bon amic, ens passen,
que no hem pogut ni consultar la filla:
a son cosí Tibald se l'estimava
molt tendrament; mes ja li he dit, jo: noia,
tots som nats per morir. — Com és nit alta,
no compteu ja que baixi.
Aquestes hores
de dolor, no són pas festejadores.
Bona nit: comaneu-me a vostra filla.
