Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Dida

   Em manà que us donés eixa tumbaga:
cuiteu, que ja és molt tard: 'neu-hi de pressa. (Ix)

Romeu

   Com això ricament em reconforta!

Fra Llorenç

   Véste'n ja, bona nit; la sort és clara:
o ja ets a fora ans que la guàrdia es munti,
o te'n vas disfressat en trencâ el dia:
a Màntua restaràs; cercaré un home
per innovar-te ben sovint les coses
falagueres per tu que ací esdevinguin:
do'm la mà, que es fa tard; bona nit, vés-te'n.

Romeu

   Si un goig tan gran no em fes sentir sa veu,
em fóra trist eix freturós adéu.

(Ixen )




ESCENA IV. — Una habitació a la casa de Capulet


Capulet, sa senyora i Paris



Capulet

   Hores tan greus, mon bon amic, ens passen,
que no hem pogut ni consultar la filla:
a son cosí Tibald se l'estimava
molt tendrament; mes ja li he dit, jo: noia,
tots som nats per morir. — Com és nit alta,
no compteu ja que baixi.

Paris

    Aquestes hores
de dolor, no són pas festejadores.
Bona nit: comaneu-me a vostra filla.