Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
11
 

la nostra Llemosina, y fent una Rondálla de Rondálles, á imitació del Cuento de Cuentos de Quevédo, y de la Historia de Histories de Torres: exceptat, que yo he possat matjor cuidado en fer mes verosimils los llanços, que en ella es referixen, procedint ab claritat, y acomodant á les Persones lo geni y modo de parlar, que es propi de cascuna; no perque aquells dos homens grans no hajen sabut fer lo mateix, sino perque crèen, que quant mes vulgaritats ensartaríen, tant mes sería el Tratat graciós y digne de acceptarse, feren una calça de Diable ab tanta confusió, que casi casi no es vol deixar compendre. Be que Torres no ha caigut tant en esta falta, com Quevédo. Tambè he sigut escrupulós en no tornar á repetir segona volta una mateixa frasse ó locució; cosa que tampoch han fet los dos Autors yá dits, y que es mólt mes dificultosa de lo que es pot imaginar. Pero entengamse, que en quant als estrivillos y particules, que á cada pas se repetixen

en