Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
12
 

en les conversacions del vulgo, no guarde este rigor; perque sería no ajustarme al intent, que he tingut en la formació de la Rondálla.

Ultimament dech advertir, que encara que he procurat possar ensemps en este Escrit tots los modos de esplicarse rustichs; no vullch yo, que ningú entenga, que em fisgue y burle de totes les maneres de parlar, que en ell sencontren: perque nhiá moltes, que pareixent á primer vista vulgars y condenables, no són sino mólt bones, encara que figurades y plenes de metafores. Y així sería bo, que es treballára un Diccionari ab mólta critica, y gran discerniment, tan de les veus bones y castiçes, com de les ruins y bárbares: perque deste modo no sols se llograria la ensenyança del Llemosì millor; sino també perque mólts preciats de cults sabstindrien de burlarse de mes de huit vocables, que per no saber que son Valencians per tots los quatre quartos, los ahuquen á cara descuberta.

Per