Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
17
 

finsa les paraules que digué en una descançada que va fer, y les que proferí, anantseli el concepte una vegada, fins aquestes paraules, torne á dir, escriguí ab gran diligencia, sens deixarmen tan sols una: pera que entenga tot lo Mon, que en la Rondálla yo no he possat de ma casa altre treball, que copiarla en bona lletra, y ferla pública; y aixì á qui no li paréguen bé algunes expressions ó veus, que en ella es troben, que acudixca al Llaurador que la contá, que yo no vullch moure bronquines. Lo cert es, que si yo poguera treslladar felment en lo paper la postura, les accions, y el modo de contarla, així com ho he fet en les paraules, be sé yo, que havia de pegar mólt mes gran colp; perque hiá tanta diferencia de llegirla á oirla referir á són Autor, com de lo viu á lo pintar. Crech, quels Letors se farán carch de tot aço, y aquest es lo motiu perque no he reparat en publicarla. Si algú pega en menjar terra, y es fi-

gu-
B