Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
16
 

ven; perque ademés de ser gustoses, les dien ab tanta sal y gracia, que era un embelés oirles referir. Totes foren bones, totes mólt gracioses; pero la que semportá la palma fonch una quen digué un Llaurador yá ranci, daquells que parlen escoltantse, y ab la matjor satisfacció del Mon. Quan començá á contarla, no estava yo atenent, pensantme que era cosa de per ahí: pero així com vaig refleccionar en lestilét que usava tan garrit, me paregué tresor mólt bo, pera que es quedára sepultat entre aquelles tosques Gents. Per lo qual li supliquí, quem fera gust de tornarla á començar, á fi de escriurela, y donarla á la llum pública. Oixgué mos prechs, y tantost traguí de la boljaca un tinterét, que tostemps porte damunt; y atenént ab gran repar á lo que dia; tot ho vaig possar al peu de la lletra en un Quadern, perque com parlava ab tanta fleuma, tinguí lloch pera seguirlo. Vaig ser tan remirat y escrupulós en no anyadir ni llevar res, que

fin-