Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
20
 

tre guapos y valents. Si busque Dona, tinch quim calfe el llit, y puch esperar bona velléa. Pera qué vullch los dinerets? A mí ningú em fa el cónte. Dos Germans tínch, poro ells se darán ayre; y acampe qui puga; que al dia de hui no hiá mes bons Germans, quels reals castellans, ni millors conegúts, quels papers de menúts. Casarme vullch, y prenguenho com vullguen; que cadascú estornuda com Déu li ajuda. Y dasi nom traurán, encára quem prediquen Teatinos. No me la encaixquetada yo? Pos bé se la poden raure del cap; que aixi faré de la boca cul, com ára plohuen ginjols: y mal es que yo ho diga.

Era lhome, com ara digam, destos que sels calfa la tafarra á cada trico; poro per atra part baix de dabánt, y fet á les bones fusádes: perque encára, que li anaren fent res tres, nunca dia, esta boca es mehua, ni es posava alt de polcéra; ans bé, sempre pareixia no tocar en Cel ni en Terra, pensant en la móna de Pascua, y com si nunca haguèra vist cul en finestra.

A