Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
21
 

A este bon Juan, vostés menténen; que, com dich, pareixia dels que balláren en Belém; li dien Pep de Quelo, y tenia dos Germans, segons tinch dit, si no menganye. Eren èstos mólt taúrs, y tan brivóns, que li donaven quinse y falta; perque tostemps que volien, lay pegaven, y lenganyaven en ginges y marranges. Lú picava de valént, voléntho tot matar y degollar; perque era home de fums, y li pujava en cinch en tres la mosca al nas. Poro latre era mes guilopo, que polìt, en mes raboseríes que mana la lley, gran escarbacalíus y aguayta cosos, trabucánt, y matutéro, fisgó y gayta, asta ahí pot aplegar. O qué era gran tomo! Per fi, de la pell del Diable, y dels que ploguéren, y no feren fanch. Vostés reparen, tots dun ventre, y cadascú de són temple!

Pos per aón no volgué el Dimoni (Jesus, Maria, Jusep) quels tres sencarabacináren á la una? Ací fonch ella: Tres al sach, y el sach en terra, com diu latre. El cas fonch mólt ro-

dat,