Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
22
 

dat, y daquells que susuixen una volta en la vida, y atra en la mort; perque sempre me he criat, que lo que no passa en cent anys, passa en un dia: y bè dia mahuela (Dèu lahaja abraçada, y á fé que era bona Dona) que quant mes va, mes sab hú, y que bo es viure pera veure; y si no, oixguen Vostes, y vorán en que paren les coses del Mon, y dirán, que calcigue yo raó.

Com dich, pues, lo pijor de la enfrascada no fonch, que senviscáren tots á un temps, sino quels tres cayguéren en una mateixa ratera, com si saguéren aconsellat; sent axí, que cadascú volia ser á soles com lo junch.

Fonch aço, quen certa part del Mon (que nom vé mes á la memoria, que la neu de ara cent anys) havia una Gica, filla de bons Pares, y la que semportava la palma de la Terra; perque en una galta tenia el Sol, y en latra la Lluna. Cabells comá fils dor, ulls inquietadors, boqueta de sigró, cos dagulla, manetes

de