Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
24
 

era tan honrada com les beses, y de les que van á tres en lliura. Ara véu un home per estos ulls pescadors, que no hiá ninguna que li sapia mal, que la pavegen; ans be aturadament totes ho busquen, posant esbaradórs, tinte no caygues. Qui no les conega, que les compre; que á mi no mhan de dar á entendre cistèlles per llanternes. Tot está bolat. De mon recort els fadrins no festejaven, asta que no foren ben cerrats de barba, y funsa quel queixal del sény nols apuntára no tinguen que pensar, que ningú dells moguera brómes. Ara uns taperots, quencara puden á bolquers, y tenen les corfes del ou al cul (en perdó de Vostés) ya volen fer pinets, y possarho tot en un costal. Si Senyors: la pipèra va que bola, montera á lo virulé, yo só y no atre, y tot lo dia gíugíu á la orelleta. Açó no mes es dir á Vostés, com está el Mon.

Tornant pues á pendre el fil, dich, que com la bona de la Eufracia (que

aixi