Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
25
 

aixi es dia el dianyo de la Gica( era tan gitana y falaguéra, portava á mólts torbats, com un allioli, y entre ells á nostron Pep de Quelo (que á Déu no siga retret) y als atres dos Germans, ques dien Pere el Guapo, y Gímo del Portal. Tots tiraven al Rey, que val dos; poro ningú dels tres sabé enfilárla, perque cadascú volia pelar la páva á són sabor, y ningú poguè eixir en la sehua. A poch á poch, Cavallérs, no tinguen que espantarse; quel negoci era del pels, y no tots tenen caletre pera jugarla de taúr: y diguen, que yo ho dich.

Lo nostre Pep, com tenia bon cagipórro y força de doblons, anava á la descuberta, y entrava en casa de Eufracieta al ple del dia, com Pere per la sehua: y á qui li parega mal, que sunte, y passará á Mallórca, que á ell mólt bé que li sabia: y arre burro, y deixa dir. Entrava de rondón á ferli del ullét, y à parlarli de languila; y sent aixi, que jamay se li féu tart, estant en ella, en tot aixó

no