Y dient, y fent, se la possa entre les, cames, comença á donali zís zás pera peres: de tal conformitat, que la pobra de la Eufracia, no podent desllapiçarse, y ventse yá entre larch y la paret, hagué de llançarse als abalots, que son les mes terribles armes de les Dones, y á pur esgarrifar ho possá tot en un peu. Sa Mare (que la volia mes que á les ninetes dels seus ulls, y que asta entonces havia mirat los bous del carafal, callant com una morta) ella que ou tan de gillít, qué es pogué detindré? Devès la ma del tos. Ixqué com un cuét, rabicalenta, y plena de façons, y aferranse de són Marit, com una llapaça, qui damunt qui daball, sarpa á la grenya, y á tombo de llentillo, se les feen tindré teses, y vaja la bulla. La Gica, que pensava batre els peus, y es vegué solta, cames, y á fugir. Y bè li poden fer un nuch al rabo, que tan apresa sen eixia, com els Diables (Dèu nos lliure) semporten als Notaris. En
