En aço , Vostès mcntenen , passava pel catrer un Onde seu , y oín tanta algazara , y que pareixien Moros <n taverna , vá, torna, y que fà ? Es fica en on punt pres, y sense dir oste ni moste , de primeres á primeres agafa unes samugucs, y tip per aci, top per allá , feu una entrada de pavana, que deixeho estar , perqué si no sa- guera possat ell de per mig, alora dara bé estaria el matrimoni podrint terra , y nou sé yo. Poro els feu cau-* re de son ase, y Déu volgué, que no sacabára tor tn un dia , com en la {Venta de Tel lo ; perquè al peu que portaven , milacre no en susuí una de Sen Quintin , y tal. Ara pues , aixi com sapaciguà la cosa , y es cc siren tots la boca , Lon- c.le que no vea hores ni punts pera saber el motiu daquella broma , pregunta qué qué era alio. Que ha de ser, digué el Germa, que ta neboda no té mes cap , que una oreneta ; perqué lus- cantli yo un cómodo , que ens sabria d tots de perles , está erre que erre , y efe- ta
