Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

ta en que no sha de tasar en qui y m vullcb. Ella ne te mes que la sombra de sos Pâtes , y-tal qual una rob et a de m» sogra r qu€ H deixá en lo Testament: pos si en un bell en seçb nos toca a la porta .«  la pelada , esta Gica que ba defer? Diuy una en la esquena, y at ra en la pêdra, diu , es bastant pera que vixea corn Détt mana*. Les mans pos s aré en lo focb^>y que si la deixaren anar sense cabestre, aplegaria á ser daquelles , que no so tapen , sino pfra les mosques. Per t¡Ád so mal, perqué dicb Jes veritats. VégenVós- tés, yo que no mataque per ñinga , si cauria bona cara di no dir á ma filia , quants fan quince ,■ y de no donarlf la carda que mereix. En mos tretce tincb de estar, yavejám quimfará tornar un peu arrere. Τ no tinga que pintar-, que yent la gata moixa, ma de dar à en- tendri'vfancb per negre-, perqué yo sé aon se joca el Diable , y pera mi no biá «*- bolichs , candongues, ni mantafules : que no menje bovina, com.alguns. Lo que mane sha de fer, y no r>s mes, que act no bam de viure de bóbilis en bobi* lis,