Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
8
 

que á una dona hermosa, dihuen, que es bonica com una plata, no fent mes cas del or, que de una pinya. Y á fe mehua, que ho fan mal; perque si ell senfada, be sè yo que haurá grapats.

Pagar lo pato per morir, y compondre la estamenya per rependre, ó castigar à algú, tampoc són mólt del cás. No sè, á que vé anar diènt, per gran ponderació, que sen torná en la cúa feta, qui no ha obtingut lo que volía. No sería mólt pijor, que lai desfèren, y tornára desgrenyat?

També es cosa de riure, veure á una Senyora ferse ayre, y dir, una que men cap, com si á les altres en cabéren dos.

Puix qué aquestes veus perdentjeret, fure de Deu, giquirrijach, ya ho dia yo, sense such ni much, en un sopóls, á burrubarra, con qué, diu, menten, y tal se moquen en la manega? Aço de mocarse en la manega, y tindre la paella pel manech, tambè val lo que pesa. Y així de móltes altres ma-

nè-