Aquesta pàgina ha estat revisada.
99
Rondalles del poble
II
En hermosa matinada,
Que ostenta llums en son front
Y blanques vestes brodades
Ab perles de la rosor,
Com se desperta Natura
Ab somrís tranquil y dolç,
També Aliatar y Zenaida,
Esperançats en nou jorn,
A nova vida desperten
Sos jovens y tendres cors
Rublerts d' esencia amorosa
Com les floretes de olor.
Amagats los dos rahonen
Com temerosos de un colp.
Ella vol dirse María,
Que es del cristiá amparo y nort;
Y ell li promet portarla
Al temple d' allí mes prop
Hont lo bateig puguen rebre
Y darli la ma d' espós.
—«Mes ¿cóm será, li diu ella,
»Que pugám mampendre 'l vol
»Y els peus besar de la Verge
