Aquesta pàgina ha estat revisada.
100
F. Badenes Dalmau
»De qui vullch pendre lo nom?»
—«Esta nit, la lluna posta,
»Quan la ombra siga major,
»Vindré per tu y la volada
»Alsarém juntets els dos.»
—«Que Jesús nos allumene.»
—«Fins la nit quan dorga tot.»
III
Vingué la nit endolada;
¡Qué era negre son crespó!
Solamens deixava vore
Sos estels com belles flors.
¿Eixirá del colomer
La parelleta d' amor?
No 'l deixará en la foscuria,
Ni tampoch quan vinga 'l sol.
La parella está engabiada,
Té per gabia un calabós.
¡Malehit qui va sorpendre
Parrupejant los coloms,
Y ab lo parany los feu caure
Sense tíndrels compasió!
Beniaf, el moro indómit,
Los va empresonar al dos.
