Aquesta pàgina ha estat revisada.
A cassar s' en va lo rey,
Ell y tota sa familia;
Res se deixa en lo palau
Mes que l' infant y la dida;
La dida s' encén bon foch
Calfantse en una cadira;
Al caloret del calíu
Va quedarse ben dormida;
Cada becada que fa
Pareix que á caure s' en vinga
Ab lo bell infant que dorm
En sa falda tova y llisa.
De les becades que ha fet,
Y sense que ella ho sentira,
Ha caigut l' infant al foch
Tot tornantse cendra viva.
Quan la dida veu aytal
Gran baticor li prenía.
L' arreplega en un plat d' or
Recamat de pedra fina;
