Aquesta pàgina ha estat revisada.
130
F. Badenes Dalmau
A la Verge 'l fa present
Dihentli molt entristida:
«Remeyeume, Verge, al punt
»Si no seré perseguida
»De soldats y caballers,
»Com lo rey ho manaría.»
Mentrimentres dia açó
Ou que 'l rey li parla axina:
—«¿Hon está lo meu infant?
»¿Qué rahones bona dida?»
—«He perdut del meu collar
»La pedra de més estima.»
—«No plores ma dida, no;
»N' hi han millors en la botiga.»
—«Cap més bona se vorá
»En los díes de ma vida.»
—«Yo 't promet que 't compraré
»La que hi hatja més bonica.»
Mentres parlaven aixís,
Veuen vindre á una fadrina
Tota vestida de blau,
Que diu ab tendra somrisa:
—«Dida, dida pren l' infant
»Que alletarse ja voldría.»
Va despareixer al punt;
Era la Verge María.
