Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Farola prou la conoce mejor que usted y que yo.—

 Y'l simpátich municipal afegía uns quants bons consells, que sens dubte considerava li podían fer falta, jutjantlo per son aspecte, pera badoquejar per Barcelona.

 —¡Vaja, que vostès ne veuen de totes! —deya don Eudalt, ab son afany de conversa.

 —¡Digo! Con tantos años de bregar con esa mala chent...

 —Ja ho crech, ja. Vaja, vaja, estigui bò y gracies.—

 Aquest era'l don Eudalt visible, el que tothom coneixía. Mes hi havía un altre don Eudalt, que surtía de tart en tart, y sols coneixían els més íntims, donya Dolors sobre tot, que n'havía rebut sovint l'empenta. Vull dir que no hi havía pas que fiarse de l'aparent bonhomía del senyor de Serra Bruna. Sota la capa del bon Jan hi havía un tossut de mena tan extremada que, si be casi sempre estava anulat per sa propia apatía y per sa falta de personalitat, quan se demostrava's feya dir senyor, essent casi tots sos esclats fills d'una vanitat de criatura mal pujada, que constituhía'l fons de son carácter. Mentres aquesta no'n patía, tot anava be; mes ¡desgraciat de qui li trencava l'ayre..!

 Completava la familia mossen Isidro, capellá adscrit á la casa, home de cara aixuta, un