bó de mossen Isidro prengué amena part en la conversa, fent riure molt contant algunes curioses anècdotes de la Felissa, ab un criteri superior al que podía esperarse de sa tosca apariencia ab tot y lo delicat de la materia conversada.
Encara que mossen Joan rigué molt, parlá poch, y per fí elogué la conversa, dihent ab veu reposada y tò sentenciós:
Senyors, ja veurán: jo tenía un amich que patí tota la vida d'un mal grá, un altre á quí'ls panallons se'l menjavan viu y, finalment, un tercer, ab una berruga al cap del nas, que li feya veure la padrina. Vull dir qu'aquest món es una vall de llágrimes, en la que á cadascú li toca portar sa creu, que, com diu el Kempis, per tot arreu ens aguarda: Crux ergo semper parata est et ubique te expectat. Á. mí m'ha tocat la de la Felissa. ¡Alabat sía Deu! perque tots els contratemps son bons pera oferirlos á n'Ell en descompte de nostres pecats.—
Y no's parlá més del assumpto.
