del Rector, creada per les reguitnades de la seva majordona, no era cap secret y, no creyent convenient ni digne empenyarse en cobrir ab les ombres del misteri, exposantlo á interpretacions exagerades, un fet desenrotllat, per dirho aixís, sota'l cobert del hoste que l'omplía d'atencions y que la exessiva delicadesa del mateix no li permetía esbrinar, resolgué ferne confessió. Riscava d'ofendre á son oncle, mes per això contava ab son enginy y gran domini de sí mateix.
Ho esplicá tot; mes ho feu ab tan graciosa naturalitat, que, per més que produhí verdaderes explossions d'hilaritat al descriure, d'un modo pintoresch y gráfich, ses palestrels ab la Felissa, no sols son oncle no se'n pogué ofendre, sinó que's vegé obligat á sumarse al general entusiasme, tributant interiorment un superior elogi al procedir de son nebot, que tan admirablement li treya de sobre un pès que l'oprimía, perque també á n'ell li esgratunyava la conciencia allò qu'ara quedava reduhit á les proporcions d'un incident còmich, com tants altres que'n coneixían sos amichs y confidents, els senyors de Serra Bruna.
Fou un complert triomf pel jove aquella part del dinar, y'ls comentaris duraren llarch temps. Sobre tot, allò de la Marieta del uy blau feu tanta gracia á les senyores, que meresqué'ls honors de varies repeticions. Fins el
