De mica en mica aná recobrant l'aplom, sobre tot al adonarse de que tota era gent del seu mateix bras, en particular els amos, montanyenchs del tot.
Á l'hora del dinar se pot dir qu'estava ja en plena possessió de sí mateix, tenint lloch de desplegar tota l'amenitat de son tracte jovial y expansiu.
Els que coneixen la societat burgesa de nostra montnya, saben quant accesible es al tracte y quant facilment s'intima ab ella aixís que les coneixenses arriban al nos ab nos, com se sol dir; y en Ramon que, per naixensa, per temperament y per afició, era un verdader montanyench, ab la ventatja d'una superior illustració y un dò de gens especial que'l feya atractívol per sa conversa y sos acudits, no hi há que dir si's trobaría allí en son element.
Res té, donchs, d'estranyar la facilitat ab que s'identificá ab aquella gent que al quart d'hora li semblavan ja coneixenses velles. Al seu entorn girava la conversa y en un moment, ab poques paraules y sense pretensions, hagué fet un quadro de sos antecedents, posant, com vulgarment se díu, tota sa persona al mitj del carrer.
No trigá pas á compendre, per paraules saltades, que sa extravaganta escena ab el seu senyor oncle no havía passat dasapercebuda á la familia, com també que l'especial situació
