uiendo qui falsum stylum citat, y altres. En mes mans he tingut encara una carta del secretari del ministre Calomarde qui, en nom de son senyor, li ofería la mitra d'Hosca, dignitat que's negá á acceptar. Y á Fra Dionís, abat de Sant Benet de Bages, y á Fra Climent, que ho fou de Besalú, y més recentment al oncle, Doctor Sebastiá, qual sotana tant brillava en el Foro de Barcelona y de qui en ma infantesa no'n sentía parlar sinó ab admiració.
Però vaig adonarme aviat de que cordis appetitiones subvertunt mentis rationes ò, traduhint lliurement, que't tirava més el cor que la sagristía. Aduch aixís, quedava encara la honorable carrera del Dret, ahont tant hi há que fer en el camp de la polémica y no te obligava á sacrificar el nom de la familia, del que n'ets avuy l'únich hereu, però cá... Recordo que tu'm deyas: «Avuy la impietat abandona'l camp de la filosofía y la dialèctica pera invadir el de les ciencies, d'ahont procura extrauren els progectils pera enrunar l'edifici de la Fè. Es, donchs, en aquest terreno ahont deuen acudir els bons catòlichs á combatre y á vèncer, com combateren y venceren en aquell». Potser sí tens rahó y mes idees no son més que cabories de Rector bosquerol, però sempre he sospitat que tes resolucions, més que d'altra cosa, provenían de ta aver-
