Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




II



S

empre serás el mateix, un plaga de la parroquia, —digué Mossen Joan, unint les seves á les generals rialles,— mes me sembla que ja hem abusat prou de l'amabilitat d'aquestos bons senyors y es hora de que'ns n'anem, jo cap á la Rectoría d'hont fa masses hores que'n vago, y tu á cumplir tes presses á Vall-llosell ò ahont sía.

 —Ja veurá, feu l'altre ab posat calmós, ara les presses son sols per vostè, perque á mi ja m'han escapat. Vagi, donchs, en nom de Deu, qu'en quant á mi, no poguent arribar á Vich, á Vall-llosell ab quatre salts hi, seré qualsevol hora que monti á cavall.

 —Com vulgas, —feu Mossen Joan comensant á despedirse d'uns y altres. Un moment després, la fina discreció de la familia, deixá aislats oncle y nebot y com desapercebuts en un recó de la sala.