Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/156

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




X



Q

uín ápat més rumbós! Mossen Joan semblava transportat á sos mellors temps, en que ell sol animava una taulada. Don Eudalt, en oberta competencia ab el jove Montbrió, bregava pera fer cara á ses disquisicions humorístiques, com si volgués disputarli les preeminencies de la conversa. Donya Dolors, enrahonant poch, estava sempre atenta á la marxa de l'acció, com un quefe d'Estat Major que's desficía per la gloria d'un altre. Ella estava al tantum de totes les deficiencies del servey y amatenta á remeyarles en lo possible, signant á n'en Pascal, qu'oficiava de fadrí major, y enviant recados á la cuyna.

 En Ramon, no cal dirho: els cuydados que li mereixía la dimosel-la que tenía al seu costat, no'l privavan d'atendre á les demés dames ni de sostenir conversa ab tothom, no oblidantse d'aplaudir y corejar les ignocentes xulades de don Eudalt.