Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/157

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Els convidats rurals, llevat d'en Llissás, un subgecte de més de mitja edat, alt, escardalench y tot un nervi, que parlava més que no menjava, estant sempre á l'altura de la conversa, se manifestavan atents, més que á altra cosa, á fer els honors á la cuynera. El jovent, fora de la Montserrat, que no's despenjava dels llavis del seu vehí, no parava de xiuxiuejar, riure y fer bulla de tot y de tothom, malgrat els avisos que sovint els hi enviava ab la mirada donya Dolors.

 En quant á la Felissa, fa de mal dir si gosava o si rabiava ab aquell espectacle. Els que la coneixían suposavan això darrer. Veritat qu'allò era una disbauxa com no se n'havía vist d'altra á la Rectoría desde que'l món roda. Ab lo que malbaratava cada una de aquelles llameques de senyoretes y ab lo que malmenjava cada un d'aquells farts de pagesos, n'hi hauría hagut prou, ben companatjat, pera fer vida bona ella, la Felissa, y mossen Joan una setmana de carrera.

 Fos com fos, lo cert es que tothom s'admirá de lo be que sabía cuynar aquella dona, més de estranyar encara atés el temps que no ho practicava. En Ramon no s'oblidava á cada passada de ferla cridar pera donarli pública enhorabona, y fins donya Dolors, persona ben competenta en art culinari, hagué de manifestarli desitjos de conèixer l'enginy de determi-