ncesos els cigarros (regalo d'en Ramon) y servit el cafè sobre la taula núa, comensá la conversa sèria que, rodolant, aná á parar allá hont van á parar totes les converses en nostre país: á bescantar al govern. Que si les contribucions assí, que si'ls consums allá, que si les quintes, que si'l catastro, etcétera, etc., y allá eran de sentir les jeremiades que quiscun d'aquells pacífichs feligresos exhalava. No's quedava curt en eix chor de lamentacions el panxacontenta de don Eudalt, qui acabá per escanyarse confessant qu'en la confecció del darrer catastro li havía costat més de dos cents duros lograr que li fos aprobada la seva declaració.
—¿Es á dir que á montanya també'n saben de tapar ab unses els ulls dels investigadors? —saltá en Ramon, qu'estava frisós pera entrar ab son tema.— Jo'm creya que sols s'estilava per avall.
