Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/160

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —¿Y de quína altra manera ho vol fer pera viure pagant el vint per cent de contribució? —exclamá picat don Eudalt.

 —Es veritat; però aixís no's queixi pas de que'l govern el roba, ja que també'l roba vostè á n'ell.

 —Es que qui roba al govern guanya perdons, —respongué per tota contesta don Eudalt.

 —També está be, —feu l'altre;— mes tingui per ben entès qu'al capdevall vostè res li roba al govern, perque aquest cobrará sempre'ls diners que necessiti, y lo mateix li té arrencarlos de la pell d'en Pere que de la d'en Pau, y quan no'n tingui prou ab el vint demanará'l trenta ò'l quaranta per cent y si'ls propietaris grossos ò ben apadrinats poden comprar per una bicoca ocultacions d'un cinquanta per cent, els demés, en sa immensa majoría, uns per honradesa, altres per falta d'amparo ò de medis, poch ò res poden ocultar y fins tenim als més petits y desamparats á quins se'ls fa declarar lo que no tenen. Aquests son els que portan tot el pes de les cargues del Estat, y es á aquests á quins roba l'ocultador. Per això veyem les petites finques caure per centenes en mans del fisch.—

 Don Eudalt quedá com entontit sota'l pes de aquesta acusació y, com ningú obgectés, el jove continuá: