Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/162

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mes guardèuse de propassarvos, perque'm coconeixerèu». ¡Y plá que s'hi atreviren!

 Encara feu més: cridant y amenassant, lográ disoldre aquella conxorxa de compares, afront de la comarca, y ab l'ajuda d'uns quants propietaris de bona voluntat, que may ne mancan quan hi há qui'ls anima, lográ confeccionar un nou catastro, que si be no es tot lo just que fora de desitjar, es el més equitatiu que may s'havía fet, reparant una pila d'injusticies que afligían als petits terratinents, qu'en realitat eran els que duyan la lliura.

 —¡Això sí que no ho faré pas may! —exclamá don Eudalt tot rondinant.— Que cadascú s'arregli com pugui y jo faré'l mateix.

 —¡Perxò anem tan bé!, —saltá en Llissás, cassantlo al vol.— Jo estich ab lo que diu el senyor: nosaltres mateixos sovint ens ho perdèm. Soms pochs y mal avinguts, y per això quatre empleadots que venen, fugint de la fam de llur terra, fan de nosaltres el bon Jesús. Els propietaris grossos, uns fugen á ciutat y altres prefereixen emplear son valiment y son prestigi pera sí propis, deixant desamparats als quatre ximples (mellorant lo present) que ni esma, tenim pera resistir al secretari si á má ve. Això si no fan pitjor, com es ab ses ambicions y mesquineses portar conflictes al poble.—

 La embestida era de les bones, perque encara