Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/163

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que l'home parlá ab naturalitat y afectant termes generals, el pobre de don Eudalt no deixá de compendre que la vergassada anava per ell. Se li conegué per la cara arrufada que posá, majorment al adonarse de que tots els presents assentían á lo dit per en Llissás.

 No cal dir qu'en son interior renegava d'en Ramon, d'aquell revolucionari desenfrenat, que semblava complaures en posarho tot en renou. Ja hi convenía ell també en que les coses no anavan pas com devían anar, y també se'l reservava'l dret de bescantar al govern, però ¡què'n farèm de tocarhi res si encara potser ho espatllarèm! Val més anar tirant com se puga y qui tingui una mica de valiment que se n'aprofiti y en paus. Aquesta era la seva teoría.

 Però les doctrines qu'en Ramon predicava anavan per altre cantó, y ell s'esferehía al sentirli posar els dits en totes les llagues, ab una cruesa d'estil y ab una barruería á les que no estava acostumat, y l'esferehía més encara al observar que'ls parlaments del jove trobavan ressó en aquells temperaments enèrgichs, si be encongits per les influencies ensopidores dels diferents règimens polítichs que, durant el curs de poques generacions, hem vist anar amunt y avall, desde l'absolutisme més brutal fins á la llicencia més desenfrenada, però sense que, com á absolutisme, s'acostés may á les