Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/164

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


virils iniciatives dels monarques de la reconquesta, ni, com á llibertat, tingués que veure ab les que disfrutavan els antichs estaments, gremis y ciutadans de la incomparable monarquía catalana-aragonesa.

 Sembla increible lo qu'ha arrelat en nostres pagesos el sentiment de sa propia abgecció. Tenen tan profonda convicció de llur petitesa é impotencia y son tan avesats á veure per sos propis ulls les més grans injusticies y les impunitats més encandaloses, qu'han caygut en una mena de fatalisme ben dificil de destruhir. Per ells el govern no es may un organisme protector, sinó una especie de fantasma famolench, que té cent ulls pera espiar ahont hi há una pesseta y cent ungles pera férsela seva tan bon punt l'ha vista. Dels funcionaris públichs no'n coneixen sinó l'escribá que'ls empapera, el cobrador que'ls escorxa y'l sargento que'ls hi talla'ls fills. Si volen camins, se'ls han de construhir ab la prestació personal; si beneficencia, se l'han de pagar; y si seguretat personal s'han de fer del Somatent. Fins pera acabarlos d'atuhir, això que'n diuen el Govern parla un llenguatge del que no n'entenen més que les injuries y les amenasses.

 Aixís s'esplica qu'un pagès, un arcalde, home honrat y de representació en la rodalia, qu'haurá contribuhit tota sa vida á llevar les cargues del Estat ab sa suor y ab sa sanch ò