Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/165

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la dels seus fills, ab prou pit pera fer cara á un ós y prou brasó pera aterrar un roure, tremoli com fulla al arbre al sentir quatre ronchs d'un empleadot de mala mort, arrencat de les aceres de la Puerta del Sol y sovint d'un cul de taberna, per la munificencia del ministre A, ò del diputat B; com també s'esplica, per les mateixes rahons, que quan el tal empleat, prenent ayres de protector, insinúa al aterrat pagès la idea de surtir de sos apuros mitjansant un grapat de pessetes, aquest s'hi aferri com á sa taula de salvació y fins besi aquelles mans, dignes d'un grillet.

 Aquesta era la exposició d'antecedents que, ab veemencia de llenguatge, feya en Ramon davant de son auditori embadalit.

 —¿Que succehiría això —afegía— si'ls propietaris grossos y acabalats, en comptes de retirarse á ciutat, ahont res tenen que ferhi, se mantinguessin ferms davant de sos hisendes y eduquessin als fills de conformitat ab llurs interessos, enrobustintlos ab coneixements adeqüats, ab mira sempre á fer prosperar les industries rurals? Y si, en lloch de tancarse dins de sos propis egoismes mal entesos, procuressin enrobustir ab sos prestigis els Municipis, exigint dels poders públichs majors facultats, avalorant de moment en lo possible la ombra d'autoritat, de que ab prou feynes disfrutan, ¿no trobeu que podría esperarse