Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/166

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


bona cosa més? Ells serían allavors els advocats naturals, convensuts y prestigiosos, del proletariat agrícola, al que defensarían y salvarían, malgrat les deficiencies de les lleys y dels procediments actuals y en despit de la desmoralisació dels encarregats d'aplicarles.

 —¡Que sí, que sí! —exclamava en Llissás, en representació de sos convehins, igualment convensuts.— Mes, desgraciadament, anem per camins molt diferents.

 —¡Tan diferents..! Com que sembla que caminem de cap per avall. Però com més malament anem, més s'apropa'l día en que caurá tot, fins les lleganyes dels ulls de molt que hi veurán quan ja no tindrán remey. La fusta corcada un día ò altre ve que cau per poch que se la empenyi, y de que no mancará qui ho fassi no'n dubteu gens ni mica, y sota les runes de lo que caygui s'hi enterrarán fins els babaus qu'ab sa criminal apatía avuy ho sos tenen.

 No hi há exemple en la historia de que una societat prostituhida no hagi desaparegut al seu día, y la qüestió está en fer que siguem els hereus nosaltres, els verdaders fills de la terra, els catalans de lley, que si be també, quin més quín menos, tenim sanch corrompuda en les venes, podem encara, fiblantla y exprementla sense pietat, substituhirla per sanch nova y trasmètrela rejovenida á nostres fills.